El Nobel de Química d'enguany és una mica canareu

Dimecres passat, 6 d’octubre, vam conèixer la notícia que el professor i doctor alemany Benjamin List ha estat guardonat amb el premi Nobel de Química de 2021, juntament amb l'escocés David W.C. MacMillan, de la Universitat de Princeton, pel descobriment i desenvolupament de l’organocatàlisi asimètrica.

La notícia, interessant per ella mateixa, ens toca de prop perquè Benjamin List és un dels alemanys que visiten cada estiu la Selleta, on també ha passat part de la seua infantesa. La seua mare, Heidi List, una reconeguda arquitecta de Frankfurt, va ser una de les primeres pobladors d'aquesta urbanització i hi ha passat llargues temporades. També és una artista (pintura, escultura i fotografia) que ha participat en diferents activitats a la nostra població, com la mostra Arts i flors als balcons.

També cal dir que la seua família ha rebut altres reconeixements importants en el món de la ciència. Per una banda, la germana de Heidi, Christiane Nüslein-Volhard, va rebre el Nobel de Medicina el 1995, i el rebesiaio de Benjamin, Jacob Volhard, va ser també un important químic. Els qui hagueu estudiat cursos superiors de Química recordareu la valoració de Volhard, per a identificar sals de plata, l’halogenació de Hell-Vollhard-Zelinsky, per a la síntesi d’àcids halogenats, o la ciclació de Volhard-Erdman, per a la síntesi de ciclofens.

Benjamin, per la seua banda, és un dels directors del Max Planck Institute for Coal Research, i professor de química orgànica a la Universitat de Colònia. El seu treball ha facilitat la producció de molècules asimètriques, substàncies químiques que tenen dues versions, cada una de les quals és imatge especular de l’altra. Aquesta característica que tenen alguns compostos orgànics s’anomena enantiomeria o quiralitat, i només es produeix quan alguns dels carbonis del compost estan units a 4 parts de molècula diferents. En ocasions, cadascuna d’aquestes versions pot tindre propietats molt diferents de l’altra (podeu consultar en bibliografia els casos de la dextrosa, la levodopa, l'ibuprofèn o la talidomida).

Per altra banda, els catalitzadors són substàncies que estimulen i acceleren les reaccions químiques i/o permeten que aquestes siguen possibles en unes condicions en les quals no es podrien portar a terme, però que no formen part del producte de la reacció. Fins ara, els catalitzadors més importants han estat metalls o enzims. Per exemple, la lactasa és l’enzim que descompon la lactosa en molècules més senzilles perquè puga ser absorbida als intestins. Ara, gràcies als treballs de List i MacMillan, hi haurà també catalitzadors orgànics per a la síntesi de molècules.

El concepte d’organocatàlisi asimètrica fa referència a la catàlisi de reaccions destinades a obtenir productes quirals (asimètrics) mitjançant compostos orgànics. Els descobriments relacionats amb les catàlisis sempre són molt importants perquè comporten estalvi econòmic i ecològic, pel fet que la catàlisi és un procés molt específic. Amb aquests organocatalitzadors, els químics ara poden sintetitzar una gran diversitat de noves molècules, com productes farmacèutics, molècules que poden capturar la llum en les cèl·lules solars o productes químics menys contaminants en general.

El descobriment de List va sorgir buscant una molècula menuda que funcionés com un enzim i ho va provar amb la prolina, un aminoàcid que forma part de l'estructura dels enzims, i que va funcionar de manera brillant. Ara, gràcies a aquest descobriment, es podrà sintetizar només la versió que interesse de les dues possibles molècules asimètriques en cada cas, i no la de la seua imatge especular.

L’acadèmia sueca ha considerat que aquesta nova eina de síntesi molecular és un gran benefici per a la humanitat, perquè contribueix a una producció de molècules orgàniques a partir d'altres molècules orgàniques  més ecològica i eficient. És una química molt més sostenible que la basada en la catàlisi per platí o or.

Des d'aquí volem donar l'enhorabona a Heidi i a Benjamin per aquesta notícia tan important i contribuir, en la nostra mesura, a la difusió de la notícia a nivell escolar.

HERZLICHEN GLÜCKWÜNSCH!!!!

(Aquí us deixo també un link de l'article que li han publicat a l'Institut Max Plank, on treballa, arrel del guardó)

Anna Valle Martí, cap del Departament de Ciències