El projecte eTwinning "Studying plastics and creating an environmental impact with the app Litterati": anàlisi de dades, campanya de difusió i propostes.

(Edgar Callarisa i David Kiss)

Al febrer es va publicar un article a la pàgina web de l'Institut Sòl-de-Riu per explicar que el nostre centre començava un nou projecte eTwinning i una campanya de recollida de brossa usant l’aplicació Litterati i col·laborant amb el “Catalunya Clean Up Challenge”. L’activitat ha estat liderada pels estudiants de Física i Química de 4t ESO en un projecte eTwinning: “Studying plastics and creating an environmental impact with the app Litterati”.

Des de llavors i fins l'11 d’abril l'alumnat de totes les classes de l’Institut Sòl-de-Riu, han participat en aquest projecte de la recollida de brossa amb l’aplicació Litterati, fotografiant, localitzant i etiquetant les diferents captures segons el tipus d’objecte, material i marca. 

A Pasqua també es va col·laborar amb la campanya Let's Clean Europe! juntament amb l'Ajuntament (link notícia) i l'Agència de Residus de Catalunya, convocant a la participació a tota la comunitat educativa del centre i als ciutadans d'Alcanar.

Tots els reptes creats es van aconseguir i el total de captures ha estat de 23839 peces, de les quals s’han etiquetat pràcticament la meitat.

Una vegada s’han aconseguit els reptes, els estudiants del projecte eTwinning han estudiat la informació que l’aplicació suministra en forma de full de càlcul. S’han distribuït les dades en gràfics en funció dels diferents materials, objectes i marques etiquetades i se n'ha elaborat un informe.

La primera conclusió que es va treure és que el principal problema de la nostra àrea són els plàstics. Podem veure que la majoria dels materials etiquetats, gairebé el 50%, són plàstics.

I quant als materials, com s’observa al gràfic, més del 15% de les escombraries que hem recollit han estat coses de metall. Això és dolent per al medi ambient perquè, tot i que l’alumini triga deu anys a dissoldre’s, altres metalls es poden descompondre al cap de 500 anys. Si no haguéssim fet aquest projecte, més de 2000 peces de metall estarien a la natura durant molts anys.

En analitzar els objectes, tenim 2223 articles etiquetats com a cigarretes, burilles o caixes de cigarrets: és la major quantitat d'objectes recollits i el que és pitjor, la majoria eren al costat de les nostres escoles. Cada cigarret pot contaminar 10.000 litres d’aigua i pot romandre a la natura durant 12 anys.

Tot i que el paper és una de les coses més biodegradables etiquetades, al nostre parer n'hi ha massa. Tot i que el paper triga 1 any a degradar-se, hi ha molt paper pels pobles i ciutats i això és molt lleig per a la gent, de manera que no seria un gran esforç llençar papers als contenidors.

Un altre problema important són les llaunes. Si mireu el gràfic de la llauna podeu veure que hem trobat 1092 llaunes, que representen gairebé el 9% del total d’escombraries que hem recollit i etiquetat. Hem trobat moltes llaunes al costat de les cunetes i moltes a prop de les carreteres i als solars propers, cosa que suggereix que és una pràctica habitual entre els conductors de cotxes, camions o bicicletes. Aquestes llaunes són d’alumini i és un material que triga deu anys a degradar-se. Per això, una de les propostes que s’ha fet a l’ajuntament és que intenten mantenir els vorals nets i potenciar que els propietaris facin el mateix amb els seus solars, ja que quan un espai està net, no es presta tant a embrutar-lo; mentre que si està brut, encara acumula més brutícia.

Un dels resultats que també ens ha sorprès és la quantitat de deixalles relacionades amb l’agricultura que hem trobat: vàlvules, tubs de reg, brides, sacs de ràfia, plàstics d’empeltar i d’hivernacle, … massa objectes d’un dels sectors més important per a l’activitat econòmica de la població, però que poden afectar negativament a altres com la pesca o el turisme.

Pel que fa al vidre, hem trobat 536 peces de vidre, el que representa un 4,2% del total de captures etiquetades. Tots sabem que el vidre és un altre gran problema de la natura, per diferents motius: triga molt de temps a dissoldre's (4000 anys), pot provocar foc i ens pot perjudicar. A més, és un dels materials que es poden reciclar amb més facilitat, de manera que és una llàstima que no en tinguem més cura.

Finalment, també ens agradaria parlar de les marques: tot i que hi havia milers de peces no etiquetades amb una marca, vam trobar 1.090 peces etiquetades amb la marca.

Vam observar que del total de peces etiquetades amb la marca, Estrella Damm, amb 236, és la més comuna amb una gran diferència respecte a les següents que són Winston, Coca-Cola, San Miguel i Heineken. El més greu és que la majoria de les cerveses es venen amb llaunes, un material que no és biodegradable, com dèiem abans.

Quant a l’anàlisi de dades sobre aliments, vam veure que la majoria dels articles són productes alimentaris ultraprocessats i, sobretot, derivats del sucre. Podríem dur a terme un altre estudi interessant sobre quina nutrició és millor i per què la gent menja aquest tipus de menjar quan surt amb amics, però seria un tema per a un altre treball.

Amb l’aplicació Litterati podem obtenir imatges del mapa de les captures. Disposem de mapes amb diferents zooms de la nostra zona. Els colors dels números indiquen la gradació, de manera que, ordenats de més petits a més grans, els colors són groc, vermell, rosa i porpra. Podem observar que hi ha algunes zones que tenen més concentració en números morats que d’altres. Potser podem relacionar-ho amb la zona més propera a la nostra escola, però creiem que és una zona on hi ha moltes parcel·les sense construir.

Tenint en compte aquests resultats, els estudiants del projecte eTwinning hem decidit dur a terme diferents accions: 

• Hem lliurat el nostre informe d'Anàlisi de dades i una carta amb propostes a l'Ajuntament, on ens van rebre l'alcalde, Joan Roig i els regidors d'Educació, Maribel Ramon, Medi Ambient, Jordi Roig, Agricultura, Jordi Monfort, i Juventut i Participació ciutadana, Meritxell Ulldemolins, amb qui vam debatre les resultats del nostre estudi i les nostres propostes Des del consistori també se'n van fer ressó a les xarxes socials i amb un article a la pàgina web de l'ajuntament.

• També hem lliurat el nostre informe d'Anàlisi de dades i una carta a l'equip directiu de l'Institut, amb les propostes per al nostre centre educatiu. 

• Ens han fet entrevistes a la tele (Canal Terres de l’Ebre, link) i a Alcanar Radio (link)

• Hem creat pòsters per difondre les dades en les xarxes socials. Aquí en mostrem un però podeu veure'ls tots a Instagram (link).

• Hem presentat els nostres resultats a l’alumnat de 4t, 5é i 6é de les dues escoles del municipi.
• Hem escrit aquest article per a què la informació arribi a tota la comunitat educativa.

I com a conclusió general del projecte, volem comentar que tot i que ja és el segon eTwinning que fem, aquest any ha sigut molt diferent, ja que ens hem compromès molt més amb el treball i durant el transcurs de l’any ens hem anat interessant cada vegada més sobre els plàstics i les escombraries, de manera que hem après molt i ens sentim més conscienciats quant a la cura del medi ambient. Després dels treballs que hem fet, les videoconferències, i la comunicació alumnes i professores d'altres països, també hem vist com s’ha produït l’efecte papallona a a nivell internacional, amb els altres països que han participat en el projecte, i a nivell nacional, ja que hem segut pioners i ara ja hi ha molts altres centres a Catalunya que estan utilitzant l'aplicació Litterati.

Per últim, també volem agrair la tasca de les professores de Física i Química i Anglès, Anna Valle i Neus Barrera, per organitzar i liderar les activitats i ajudar-nos i estar pendents de nosaltres durant tot el projecte.