OLIMPÍADA FÍSICA 2020

Al llarg dels anys han passat per l’institut alguns alumnes que s’han interessat especialment per la Física. Aquest interès no s’ha reduït als continguts que marca el currículum, sinó que han anat cercant informació, seguint canals de Youtube, resolent qüestions, buscant respostes a situacions concretes del dia a dia i d’altres situacions que desafien les lleis de la lògica a què estem acostumats. Ments curioses que necessiten l’explicació als fenòmens de la natura, que es pregunten a diari el perquè d’allò que els envolta i se'n qüestionen les respostes.

Enguany en concret tenim tres xiquets que han madurat al llarg dels últims sis anys a nivell matemàtic i utilitzat amb coherència i enginy aquests coneixements per aplicar-los a la resolució de problemes amb “I si...?” Aquests problemes són molt especials, potser podríem dir que són competencials, però van molt més enllà. Són problemes basats en una situació molt senzilla, però que es van complicant a través dels “I si...?”. Per exemple, quan, en un problemeta sobre una pilota, ens comencem a preguntar: “I si... la bola va molt molt més ràpida? O bé, “I si... la pilota té una massa de milmilionèsimes de nanograms?”; “I si... en lloc de llum groga usem llum blava en il·luminar-la?

I així, curiosejant i treballant de valent per saber les respostes, han aconseguit arribar a 2n de Batxillerat, amb la il·lusió intacta per trobar més reptes que superar. Reptes que els han dut a Tarragona, al Campus de Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili, el divendres 7 de febrer de 2020 a les 15:30h, moment en què es van enfrontar a sis qüestions i quatre problemes de física, amb uns “I si...?” més que rebuscats i, al mateix temps, apassionants. Estaven representant, per primera vegada, a l’Institut Sòl-de-Riu en les Olimpíades de Física.

Aquell dia, les professores que els vam acompanyar vam ser afortunades de poder observar un fenomen entre ells increïble: en acabar la prova, quasi tres hores i mitja després, Miquel, Abel i Josep no paraven de preguntar-se què havien contestat en una qüestió o com havien resolt aquell apartat d’un problema. Discutien, amb respecte i gran passió al mateix temps, quina era la millor forma de trobar la solució a l’altra incògnita i arribaven a adonar-se dels errors comesos, parlant emocionats entre ells sobre la dificultat d’aquella altra situació presentada. Veure’ls així, continuant buscant la resposta contents, cansats però bromejant, interactuant, preguntant... contrastava amb els alumnes més bé tímids que hem vist a l’institut des de fa anys. I llavors no vaig poder evitar pensar que tenia la sort d’haver pogut veure aquells tres xiquets brillar com la llum, increïblement dual. 

Enhorabona, Josep Sancho, Abel Denis Ardelean i Miquel Sancho, per l’esforç i la dedicació al llarg de tot el vostre recorregut acadèmic.

Anna Sanz Ayza, professora de Física de Batxillerat.