LA SORTIDA A SÒL-DE-RIU

POL PINYANA: INTRODUCCIÓ

En aquesta sortida a Sòl-de-Riu, els alumnes de 4t d’ESO que cursen les optatives de Física i Química i/o Biologia i Geologia i les professores (Maria Serral, Azucena Serrat i Anna Valle) van preparar un conjunt de 5 activitats pràctiques. Aquestes activitats consistien en estudiar tota la platja des de diferents punts de vista, tant com geològic, biològic, físic, etc. Els alumnes es van organitzar en diversos grups, cadascun dels quals portava a terme una d’aquestes activitats: mentre uns observaven el desnivell i mesuraven la temperatura, uns altres estudiaven la fauna i la flora de la zona i, i els altres els penya-segats, de manera que tots els grups van passar per totes les pràctiques. Finalment, entre tots vam estudiar restes de la platja. Després, a classe amb les professores, hem interpretat les observacions i dades obtingudes en la sortida. 

ANNA SANTOS: “ESTUDI DE LES RESTES DE LA PLATJA” 

Els alumnes es van distribuir en una rotllana i es van anar passant closques de bivalves i restes d’éssers vius que van trobar a la platja, i les comparàvem amb mostres d’aquests mol·luscs que portaven les professores i que ja estaven classificades. En aquesta activitat van poder observar la diversa fauna que habita allí, com ara la Mactra stultarum (cloïssa) i les Donax trunculus (petxines). 

ALBA GARCIA: RECERCA DE FLORA I FAUNA A LES ROQUES

En aquestes fotografies podem observar un grup de sis persones realitzant una de les pràctiques de biologia i algunes imatges del què vam observar. Aquesta pràctica consistia en la recerca de la flora i la fauna marina que es troba prop de la costa, a les zones supralitoral i mesolitoral superior, és a dir, en la zona de les roques que de vegades està coberta per aigua i de vegades, no. Alguns exemples de restes i éssers vius que vam trobar són: coral·lines, coques de paret, baldufes, gla de mar, cargolins negres, dàtils de mar, un pop roquer i algues roges.

ANDRADA BRUMAR I ANNA RESERDI: RECERCA DE CÒDOLS 

En aquesta imatge podem observar com l’alumnat buscàvem còdols de la platja, per poder-los comparar amb els còdols dels estrats observats anteriorment. Havíem d’identificar les diferències entre els diferents còdols, com per exemple el diàmetre, la forma, l'esfericitat… i observar la composició dels estrats. 

IVAN COMÍ: CAÇAR PLANCTON

En aquesta imatge podem observar com podíem agafar mostres de plàncton amb una xarxa dissenyada per a tal fi. Va caler que entréssim a l’aigua i passejar uns quants metres amb la xarxa submergida durant uns minuts. Després, l’aigua amb el plàncton va ser recollida amb un pot, i mesclada amb alcohol per a que es mantingués, per a després poder-la observar al laboratori.

MAR SANCHO: “MESUREM EL DESNIVELL”

En aquestes imatges podem observar com el meu grup i jo estem mesurant el desnivell que hi havia des de el començament de les pedres fins al nivell del mar. Vam poder observar que tret d’alguns petits munts de pedres que hi havia, el desnivell era negatiu i suau, fins arribar a dos metreS de distància de la vora de l’aigua, on va començar un fort desnivell. Un cop dins l’aigua, el desnivell tornava a ser més suau.

Com veieu utilitzàvem tres objectes: una barra de ferro amb un suport a l’altura d’un metro, una altra barra de ferro d’1 metre de longitud que se subjectava al suport, i una barra de fusta graduada, que ens servia per obtenir directament el desnivell de cada tram. Per a garantir l’horitzontalitat de la barra de ferro d’1m, al damunt hi col·locàvem un nivell.

I aquest és el desnivell que vam dibuixar després a classe, amb les dades que vam prendre.

LUCÍA ARQUERO: ESTRATS

En aquestes imatges es pot observar com la meva companya de grup i jo estem observant els estrats, que era el que ens estava explicant la nostra professora de biologia Maria Serral. Hi havien diferents estrats, el de dalt de tot era de terra i els de més abaix estaven formats de còdols i fragments de roca. Es podia veure clarament la diferència entre un estrat i l’altre.

GENÍS REVERTER: TEMPERATURA

Dins de cada grup, alguns alumnes van haver d’entrar a l’aigua per mesurar la temperatura de l’aire sobre l’aigua. la temperatura de l’aigua, a 20 cm de profunditat i la temperatura de la terra sota l’aigua. Després van sortir per mesurar la temperatura de la sorra de la vora de la mara 20 cm de profunditat i, la terra seca, també a 20 cm de profunditat (bé, en realitat, no vam poder enclavar el termòmetre més que uns 10 cm).Aquesta operació la van repetir tots els grups, de manera que vam poder estudiar l’evolució d’aquestes temperatures al llarg del matí, i les diferències entre terra, mar i aire.

CARLA MARIA JUGAN: ÀCID CLORHÍDRIC

En aquesta imatge, estàvem en la nostra professora de biologia i geologia María Serrat. Ens estava explicant que aquesta paret, estava formada per tres estrats. El segon estrat, estava format de calç. Per a confirmar-ho, podem veure com el meu company Genís va afegir àcid clorhídric a estos materials, i vam veure com produïen efervescència.Això és degut a que aquests materials dels estrats que tenen carbonat de calci, que reacciona amb el clorhídric produint diòxid de carboni.

TOTES LES FOTOS: pp.goo.gl/bSMSnxZLa33hWpEX6