PROJECTES ETWINNING: USING SMARTPHONE'S SENSORS TO DO A RESEARCH

(You have the same report en English in another entry of this blog)
Reprenent el treball que ja es va portar a terme amb l’alumnat de 3r d’ESO el curs passat sobre investigació utilitzant els sensors dels mòbils, que com ja explicàvem llavors, contribueix a assolir tant competències científiques, com personals, socials i digitals, enguany les investigacions s’han englobat dins d’un projecte eTwinning. D’aquesta manera, amb l’activitat també contribuïm a l’aprenentatge de l’alumnat quant a l’ús pràctic de la llengua anglesa i a adquisició d’un vocabulari específic de ciències, i a un altre aspecte molt important de la ciència: la necessitat de la col·laboració entre diferents equips d’investigació i la difusió del coneixement. 

Com el curs passat, tot l’alumnat de 3r d’ESO ha portat a terme un projecte d’investigació, tot i que l’alumnat que ha participat en l’eTwinning han estat els 20 alumnes del grup G4 de Llengua Anglesa de 3r d’ESO i 13 alumnes de l’optativa de Física i Química de 4t d’ESO. Les professores implicades han estat Marina Martínez, d’Educació Visual i Plàstica, Neus Barrera, de Llengua Anglesa i Anna Valle, de Física i Química, tot i que també han col·laborat amb natros les professores d’anglès Ariadna Asnà i Pilar Juan.

L’objectiu del projecte era que els alumnes dissenyessin un projecte d’investigació per a l’estudi de diferents magnituds triades per ells, com lluminositat, intensitat de so, intensitat de camp magnètic, pressió, temperatura o radioactivitat, utilitzant els sensors dels seus dispositius mòbils. En el procés, els alumnes havien de contactar amb alumnes d’altres centres europeus del mateix projecte, per tal d’acordar algunes parts de la investigació i compartir resultats i conclusions.

Aquest objectiu general es concretava en altres específics relacionats amb la resolució de problemes, el mètode científic, l’ús de diferents llengües (anglès i català en el nostre cas), l’ús de diferents tecnologies, tant quant a les aplicacions dels mòbils com les eines per a construir coneixement (Drive, Canva, Genially, editors de videos, la mateixa plataforma eTwinning), la comunicació intercultural i la responsabilitat tant quant a l’ús de les eines com quant a la comunicació intercultural.

La idea del projecte i la coordinació del mateix es va iniciar al nostre centre, i va comptar amb la col·laboració, a nivell de coordinació, del centre francés, Lycée Jean Monnet, i el seu professor de Física, Christian Manin. En un principi, es van inscriure en el projecte 5 escoles més: Scoala Profesionala Sig, de Romania; Special High School and Lceum for the Deaf and Hard of Hearing de Tesalònica, de Grècia, Scoala Gimnaziala Neagoe Basarab, de Romania i Aydin Lisesi, de Turquia. Inicialment, tot el professorat participant vam entrar en contacte mitjançant la plataforma eTwinning Live i correus electrònics, però finalment, només l’alumnat francés i el nostre han interactuat, i un grup dels alumnes turcs van presentar un treball.

La idea era desenvolupar el projecte al llarg de tot el curs. A la tardor es va començar amb les activitats de presentació: en el nostre cas, cada alumne va elaborar un vídeo on es presentava a sí mateix (sense oferir-ne imatges directes) i una part del nostre centre o el nostre entorn. Tots aquests vídeos es van reunir en un parell de “Geniallys”, el del grup de 3r i el del grup de 4t. Si voleu veure-les, clicant sobre les fotografies arribareu a l'aplicació Genially, i clicant al damunt dels punts podreu accedir a cadascun dels vídeos. 

El alumnes francesos van fer el mateix, i les altres escoles van compartir vídeos de presentació de les seves escoles.

Per una altra banda, es van anar creant pàgines al Twinspace del projecte, amb informació per als alumnes sobre seguretat a la xarxa, explicant conceptes essencials com són l’E-safety, Netiquette o el Copyright.

En segon lloc, es va crear una activitat per a estudiar el mètode científic abans de començar a programar la investigació. Després de veure un parell de vídeos i llegir un text un es descrivien les parts i característiques del mètode científic, i estudiar un wordcloud, els alumnes de les diferents escoles havien d’anar construint un padlet, amb les explicacions de cadascuna de les parts i l’aplicació a un cas concret d’investigació. 

I finalment, al gener, els alumnes van haver de començar a triar quin treball volien fer, tenint en compte quins sensors tenien als seus mòbils i les possibilitats de portar a terme les investigacions. Al twinspace es van crear diferents pàgines donant-los les instruccions i incloent-hi documents que especificaven les parts que hauria de tenir l’informe final, com seria avaluat i com s’hauria de fer un pòster compartit (Canva) per a presentar els resultats.

En un Padlet del Twinspace, es va anar concretant quins serien els treballs i quins alumnes els portarien a terme. Al fòrum del Twinspace, els alumnes van anar plasmant quins haurien de ser els objectius de cada treball i la hipòtesi de partida, de manera que tots els alumnes de les diferents escoles que fessin el mateix tipus d’investigació, haurien de coincidir en estes parts del treball. 
Aquí teniu algunes fotos de les aplicacions i el procés.

Per a que l’alumnat es conegués i comencés a interactuar, es van programar vídeoconferències amb jocs i presentacions. Atès l’elevat nombre d’alumnes participants d’Alcanar, l’activitat es va portar a terme al saló d’actes, i malgrat algunes dificultats tècniques, l’alumnat la va valorar positivament, i es van engrescar a interactuar una mica més.

Finalment, va arribar la pandèmia del CoVID-19, i alguns dels treballs van haver de ser reinventats, atès que la part experimental no es podia desenvolupar a casa. Tot i així, finalment, tots els alumnes canareus i francesos van acabar els seus treballs d’investigació i van realitzar els seus informes i la major part d’ells, a més, van dissenyar el póster de comunicació dels resultats. Aquí en podeu veure els més valorats per professorat i alumnat, i en este enllaç, l'àlbum amb tots els pósters del nostre alumnat.

 També durant el confinament, es van portar a terme un parell de videoconferències més, on la major part de l’alumnat hi va participar, i una altra final, per a presentar els resultats, però ja fora del calendari escolar, i amb la participació d’una única alumna nostra, Berta Raga, que va fer una molt bona exposició del treball que havien portat a terme ella i els seus companys.

Finalment, es va passar una enquesta als alumnes per tal que valoressin diferents aspectes del projecte. Tenint en compte les seves respostes i els resultats que hem obtingut, podem dir que a pesar de les dificultats, els resultats han estat prou satisfactoris. A la majoria dels alumnes enquestats els ha agradat participar en este projecte i troben que els ha servit per a millorar en llengua anglesa, sobretot quant a redacció i vocabulari específic de ciències, i a entendre millor com funciona la investigació científica.